«El conte de l?altre dia» representa l?amor incondicional als fills -a través d?un tendre diàleg en la foscor d?una habitació poc abans d?anar-se?n a dormir- del qual es desprèn la capacitat dels infants per aconseguir que la persona adulta recuperi, de la seva infantesa, l?emoció i la fantasia perdudes. Moltes famílies s?identificaran amb aquesta escena nocturna, tot esperant que els més petits de la casa caiguin rendits per la son.

Són una minoria les persones que tenen el que s?entén per una ?bona mort?. Iona Heath aborda la definició d?aquest concepte i convida a pensar quina manera de morir volem per a nosaltres i per als nostres éssers estimats. «Parlant amb amics i col·legues, descobreixo que molts poden descriure la seva participació en una mort particularment especial en què la persona que mor és capaç de controlar i orquestrar el procés, i morir amb una dignitat i una calma que deixen a tots els del seu voltant, el metge inclòs, amb la sensació de ser uns privilegiats per haver format part de la història; i, d?una manera estranya, senten que aquesta experiència els ha enriquit.», explica l?autora. Però aquesta forma de traspàs és poc habitual. Predominen els casos en els quals la mort es produeix en un context agressiu amb el pacient, sent objecte de manipulació i falta de respecte, amb els acompanyants sotmesos a un dur sofriment.

Aquesta obra forma part d?una important trilogia de l?autora sueca Åsa Lind, publicada en diversos països i adaptada al format teatral, radiofònic i animat. La seva protagonista, la Valentina, viu amb els pares en una casa a la vora del mar i allí coneix el seu millor amic, el Llop de Sorra, que sempre té una resposta a les seves inquietuds, profundes i importants, com totes les preocupacions dels infants. Si en la primera part d?aquesta saga la Valentina s?enfadava perquè la mare i el pare no paraven de treballar i mai tenien temps per a ella, en aquesta segona part els adults són més comprensius i còmplices en la relació familiar. Però el caràcter rebel de la nena continua present, qüestionant les decisions unilaterals dels grans.

Emoció i bellesa, el profund amor entre un pare i una filla, i la capacitat per veure més enllà de les limitacions visuals són presents en aquest llibre. Perquè viure a la foscor o tenir un camp de visió reduït no tenen per què impedir el desenvolupament d'una vida plena que, com en el cas d'aquests personatges, converteix el trajecte a l'escola en una aventura on la ciutat es transforma en una selva amb criatures salvatges i sons fascinants, o un pas de vianants en el pont sobre un riu cabalós.

Gianni Rodari, Tomi Ungerer, Astrid Lindgren, Juan Farias, Christine Nöstlinger, Roald Dahl i Gloria Fuertes protagonitzen set relats, un nombre màgic per a tantes d'altres figures essencials en la història de la Literatura Infantil i Juvenil contemporània. Aquest homenatge narratiu d'Alfredo Gómez Cerdà està elaborat amb ingredients que els mateixos personatges van conrear al llarg de la seva trajectòria: fantasia i creativitat. Després de l'anècdota que dona lloc a cada història, trasllueix la labor de documentació prèvia que anima als lectors a aprofundir en la biografia i l'obra d'aquestes autores i autors. Fins al punt que es difumina la frontera entre realitat i ficció, com si aquests episodis poguessin formar part de la seva trajectòria vital i expliquessin d'alguna manera la seva vocació literària.

«El pintor cec» és un diàleg literari i artístic entre Xabier DoCampo i Xosé Cobas; el quadre de «L?illa dels morts», d?Arnold Böcklin. contribueix de manera especial a la història. Existeixen diverses versions d?aquest quadre que, amb el temps, va inspirar moltes altres creacions pictòriques, musicals, escèniques, narratives i cinematogràfiques. És l?obra pòstuma de DoCampo, que ens transporta al castell d?un rei malvat amb una bella reina de la que s?enamora el protagonista, arquetip de la bondat i la justícia.

«Atrapamirades» és el mirall de la realitat en què moltes nenes i nens s?hi veuen reflectits cada dia, amb la societat enganxada als dispositius mòbils. Però per infinita que sigui l?oferta de trucades, missatges, fotografies, música, xarxes socials, aplicacions i pàgines web per les quals podem navegar, res es pot equiparar a «les coses més meravelloses» que es poden veure, no a través d?una pantalla, sinó de la retina.

"És un desastre! He convidat la senyoreta Blanca a berenar? Fa més d?una hora que intento preparar-li un bon pastís? Però no rutlla de cap manera! Ostres! Aquesta recepta és una pífia!" Fer «Un pastís per berenar» no és tan fàcil com sembla, ni quan ho expliquen els receptaris tradicionals, ni els dispositius mòbils actuals. I si no, que li diguin al pobre senyor Amadeu, desesperat davant la imminent arribada de la seva convidada. El dolç que està preparant no té gaire bona pinta, però sort d?uns amics simpàtics que l?ajudaran. O no!

«Si et pica un mosquit» és un divertiment que, a partir d?un petit accident quotidià, convida als prelectors i primers lectors a provar amb un remei atípic contra les molèsties d?una picadura. Saltar, fer ganyotes, jugar i compartir bons moments en bona companyia són algunes de les contrastades recomanacions d?en Jordi Gastó i el Christian Inaraja.

Si els pitjors pronòstics es fessin realitat, en el 2050 el pes del plàstic en els oceans superaria al dels mateixos peixos; no en va, es calcula que uns 8 milions de tones d?aquest material -del qual la meitat és d?un sol ús- acaben cada any en l?ecosistema marí. Aquest llibre és una guia que presenta la fitxa científica d?aquesta ?espècie invasora? que cal erradicar. L?autora i promotora del projecte «Plasticus maritimus», Ana Pêgo, va créixer al costat d?una platja, observant, aprenent i apreciant la seva biodiversitat, forjant l?activista en qui s?ha convertit, com a beachcomber en una xarxa internacional d?experts que ajuden a identificar els plàstics que es recullen. Des dels microplàstics de menys de 5 mm que s?introdueixen en la cadena tròfica, fins als objectes en els quals queda atrapada la fauna marina o intoxicada per la seva ingesta, aquesta obra alerta sobre un tipus de contaminació galopant que inclús ha format la seva pròpia illa en el Pacífic.